Racó de receptes: cuixa de xai al forn

En aquesta ocasió he triat el xai. La meva història culinària amb aquest tipus de carn es limitava a les costelles i mitjanes a la planxa. Però la Glòria Sanjuan, una de les millors expertes en carnisseria del Mercat Central de Sabadell, em va convèncer per anar més enllà i sortir de l’atzucac. M’he posat als fogons i he cuinat una de les seves receptes: cuixa de xai al forn. Continua llegint

Anuncis

Saballut, el pa de Sabadell

El Saballut. El nou pa de Sabadell

El Saballut. El nou pa de Sabadell

El forn Gotés de Sabadell ha creat el Saballut. Es tracta d’un panet elaborat amb ceba caramel·litzada, farines de blat i de cigró, i cuit al forn de llenya.

Em sento molt propera al món del pa artesanal. Com sabeu, soc filla de forner i l’olor que desprèn l’obrador em transporta al racó de la memòria de la meva infantesa. Continua llegint

Racó de receptes: dinar del Liceu

Dinar del Liceu

Dinar del Liceu

Segurament és un nom massa glamurós per un plat senzillet i molt fàcil de fer, però tot té la seva història: resulta que aquest és l’àpat que preparava la mare els dies que jo tenia exàmen de la carrera de piano al Liceu. Amb els anys, el bacallà amb patates i ou dur va quedar batejat.

Feia anys que no el cuinava i avui he decidit posar a prova la memòria. He fet alguns canvis respecte de la recepta original per adequar-la als gustos de la meva gent. El resultat ha estat excel·lent. Us explico com es fa: Continua llegint

Una de postres: tronc de Cap d’Any

La nit de Cap d’Any és un d’aquells moments que inviten a tornar a posar a prova el nostre estómac. A mi, el pas cap al 2014 em va agafar amb ganes de xocolata. Vaig recordar que un dels postres típics d’aquestes dates és el Tronc de Nadal o de Cap d’Any. Una amiga em va comentar que no coneixia aquesta delícia llaminera i vaig decidir de fer-ne un.

tronc nevat de Cap d'AnyEl primer pas, buscar per internet i als diversos llibres de cuina que corren per casa, com sempre que es desperta el cuquet cuiner que porto dins. Cada vegada que tinc un “atac de fogons”, m’agrada consultar receptes diverses d’allò que vull fer i agafar el que més m’agrada de cadascuna, de manera que neix una recepta adaptada als meus gustos. Continua llegint

Cesc Rocamora, artista i torero

Arriba a la cita uns minuts abans de l’hora prevista. Va acompanyat de l’Esperança, la seva parella de tota la vida i mare de les seves filles. Durant l’entrevista, la mira i li demana confirmació d’alguna data perduda en la memòria. En Francesc diu que està a punt de complir 63 anys, però la seva conversa fluïda i amena el fan molt més jove. Diu que està nerviós, que no li agraden les entrevistes. Jo crec que s’ha posat molt bé en el paper de protagonista, potser perquè la conversa es publica a la revista del seu estimat Teatre Sant Vicenç.

Foto de Josep Ubia

Foto de Josep Ubia

Dius que et fa vergonya que t’entrevistin. No ets el primer actor que em fa aquest comentari. No entenc. Per què us passa això?

Perquè no tinc cap text. A mi em dones un guió, un text i improvisaré o faré el que sigui. Però sense text, no sé què dir. Continua llegint

Andreu Missé i el cost social dels excessos bancaris

El periodista i actualment director de la revista Alternativas Económicas, Andreu Missé, ha qualificat de “molt greu” el que està fent la Unió Europea respecte de l’actual situació de crisi econòmica general. En una conferència pronunciada a Sabadell, el veterà periodista ha anat exposant un bon grapat d’indicadors que han servit per il·lustrar la seva tesi: la dimensió oculta de la crisi: el cost social dels excessos bancaris. Per Missé, “a la Unió Europea són massa dogmàtics. És molt greu el que estan fent perquè estan acabant d’enfonsar moltes economies nacionals”. Andreu MisséMissé ha explicat que la crisi ja ha provocat un augment de 10 milions d’aturats a Europa mentre que, als Estats Units, amb un sistema diferent, l’atur ha anat disminuint en els últims anys. En aquest sentit, Missé ha fet una crida a “exercir el dret democràtic a anar a votar i optar per aquelles formacions que incorporin propostes que ajudin realment a superar la situació”.

Segons les dades que ha anat mostrant, i que s’han fet públiques en els últims mesos, les Insitucions Europees han estat “quatre anys a les fosques. No ha estat fins a l’any 2012 que s’han adonat que el problema estava en la banca i ara comencen a buscar solucions”.

Missé ha fet èmfasi en les diferències respecte del funcionament del Banc Central Europeu i la Reserva Federal dels Estats Units. Mentre el sistema europeu “insisteix en enrocar-se en criteris d’austeritat absoluta, malgrat els economistes comencen a reconèixer que s’han equivocat perquè veuen que el resultat és nefast, els americans vetllen realment per l’economia del país”. El periodista ha explicat que, “una de les obligacions que té per mandat la Reserva Federal és vetllar perquè no augmenti l’atur. I ho fan, mantenint el diner a preu molt baix i injectant dolars a l’economia perquè es generin llocs de treball”. Una altra diferència notable és el paper dels bancs en una i altra economia. Segons les dades que ha fet públiques l’Andreu Missé, a Europa, els bancs representen el 349% del PIB, mentre que als Estats Units, els bancs són el 78% del Producte Interior Brut.  Missé ha recordat que, “si bé el problema va començar amb les barbaritats creditícies que van fer alguns bancs americans, allà van entomar el problema i l’han anat resolent, mentre que aquí encara no se sap ben bé cap a on tirar”.

Missé ha parlat d’excessos bancaris també fent referència a la famosa bombolla immobiliària. Segons el periodista, “quan s’examina l’evolució dels indicadors del deute, es veu clarament que el problema real va ser la bombolla creditícia. Van deixar diners sense tenir-ne”.

Com a solucions o alternatives a la crisi, Missé ha volgut cridar l’atenció sobre una dada: “a Alemanya existeixen més de 1.300 bancs cooperatius i 460 caixes d’estalvis. Aquestes entitats han augmentat els crèdits a les petites i mitjanes empreses”. Segons el periodista, “les caixes laborals i de col·legis professionals comencen a créixer i això és un indicatiu a tenir en compte. El problema – afegeix – és que les autoritats no tenen cap sensibilitat vers aquestes entitats”.

Són dades i afirmacions que ja hem sentit d’altres vegades, però explicades de manera tant didàctica com és capaç l’Andreu Missé, amb 35 anys d’experiència en el periodisme econòmic internacional, val la pena difondre-les una vegada més.

 

Josep Ubia, l’ànima de l’escenari al Teatre Sant Vicenç

En Josep ens rep al seu estudi, el seu “castell”. Diversos ordinadors, paletes electròniques de pintar, un piano de cua, parets plenes de llibres i un parell de finestres amb l’estor abaixat perquè no entri massa el sol. En Josep Ubia, a més de dissenyar i muntar les escenografies del Teatre St. Vicenç, és el fotògraf de la revista SantVi online Es nota que li fa il·lusió poder explicar la seva llarga experiència professional com a pintor i il·lustrador. De fet, el primer que fa és donar-me un currículum professional que ajuda molt a l’hora de plantejar les preguntes.  

foto: Josep Ubia (autoretrat)

foto: Josep Ubia (autoretrat)

Quin va ser el teu primer contacte amb el Centre Sant Vicenç?

Fa força anys. Potser 15 o 20. Jo tinc tres filles. La gran anava a l’esplai i també al taller de Teatre. Jo hi anava com a pare i prou. No feia res més. Però, vaig entrar a formar part de la comissió de pares i allà va sorgir un grup d’amics que hem anat sortint i fent relació. I justament en un d’aquests sopars, em van dir si els podia ajudar, com a dibuixant perquè necessitaven unes siluetes d’un autobús, de la torre de l’aigua i de diferents elements de Sabadell per l’escenari del Sant Vicenç. Van quedar parats perquè els ho vaig fer en un moment i els va agradar molt. A partir d’aquí, em van demanar que fes un projecte d’escenografia per l’obra La filla del mar. Continua llegint