Galeria

GNU Terry Pratchett: viu per sempre a la xarxa

Avui m’he sentit molt inculta, en un atzucac literari. No coneixia aquest grandíssim escriptor i, quina llàstima, el descobreixo quan ja no hi és.

Soc gran fan de Tolkien i el seu univers de la terra mitjana. També he llegit tots els llibres d’en Tom Sharpe. Si, m’agrada la fantasia, la sornegueria i, sobretot, l’humor intel·ligent. Tant de bo m’hagués fixat en l’hilarant saga Discworld molt abans.

En tot cas, l’article d’AT Comunicació ens explica qui era i, també, l’original homenatge que han posat en marxa els seus fans.

GNU Terry Pratchet!!!

atcomunicacio

La mort del mític autor britànic, Terry Pratchett, ha generat un sentiment de tristor entre els milions de fans. Sabeu de qui parlem? Pratchett era, amb l’excepció de J.K.Rowling, l’escriptor anglès del segle XX més popular, amb un total de llibres venuts que supera els cinquanta milions d’exemplars. La literatura de fantasia, amb l’afegitó de tocs de ciència-ficció i d’un humor constant, eren els seus signes d’identitat. Especialment la saga Discworldtítol que escrivim en anglès perquè, curiosament, no se n’ha fet traducció al català.

Pratchett ha mort als 66 anys, després de lluitar contra l’alzheimer durant prop d’una dècada. Amb una imaginació espectacular, va crear un univers de personatges de fantasia que vivien en un món completament pla com un disc de vinil, suportat per quatre elefants que s’aguantaven drets en la closca d’una tortuga estelar anomenada Gran A’Tuin.

Per fer homenatge a aquest sir britànic, un grup de…

View original post 270 more words

Cesc Rocamora, artista i torero

Arriba a la cita uns minuts abans de l’hora prevista. Va acompanyat de l’Esperança, la seva parella de tota la vida i mare de les seves filles. Durant l’entrevista, la mira i li demana confirmació d’alguna data perduda en la memòria. En Francesc diu que està a punt de complir 63 anys, però la seva conversa fluïda i amena el fan molt més jove. Diu que està nerviós, que no li agraden les entrevistes. Jo crec que s’ha posat molt bé en el paper de protagonista, potser perquè la conversa es publica a la revista del seu estimat Teatre Sant Vicenç.

Foto de Josep Ubia

Foto de Josep Ubia

Dius que et fa vergonya que t’entrevistin. No ets el primer actor que em fa aquest comentari. No entenc. Per què us passa això?

Perquè no tinc cap text. A mi em dones un guió, un text i improvisaré o faré el que sigui. Però sense text, no sé què dir. Continua llegint

Xavi Duch: “jo estic casat amb el teatre”

En Xavi Duch és un altre actor del planter del Centre Sant Vicenç que viu professionalment del teatre. L’hem vist a grans muntatges com Els Miserables, Fama o Spamalot. Es defineix com una persona extremadament tímida que ha superat aquesta limitació gràcies al teatre. I donem fe que ho ha aconseguit. Ara és un jove actor amb molta experiència a l’esquena, simpàtic, amable i molt professional. Se sent orgullós del que fa.

Foto de Josep Ubia

Foto de Josep Ubia

Ho explica amb entusiasme, amb gran expressivitat. Ens ensenya el teatre en el que està actuant actualment com qui ensenya casa seva; remarcant les peculiaritats de les diferents dependències i transmetent molt d’amor per l’entorn en el que treballa i pel que fa. Respon a les preguntes amb rapidesa. Diu justament el que vol dir i sap vorejar la situació canviant hàbilment de tema en segons quines qüestions. Continua llegint

Entrevista: Pep Ambròs, actor professional nascut al Sant Vicenç

Fa anys que viu a Barcelona dedicat de ple a fer d’actor. Actualment, té un paper destacat al Teatre Nacional amb Groenlàndia. Ha aprofitat un dinar familiar per venir a Sabadell i atendre la nostra petició d’entrevista. Arriba tard a la cita per culpa d’una retenció a la sortida de Barcelona, i demana excuses una mica atabalat i pesarós. Parla clar i sense pèls a la L'actor, Pep Ambròs, durant l'entrevistallengua. Se’l veu feliç de retornar per una estona als seus orígens.

–          Explican’s el començament de tot plegat. Com és que vas anar a parar al Taller de Teatre del Centre?

Jo vaig anar a l’Escola del Sol i tenia de profe el Pere Cornellas, una persona molt important en la meva vida. Em feia classes de català i de literatura. Jo, de petit parlava molt però ja ho feia amb discurs. S’entenia molt bé el que deia i, aquest profe em va dir de fer teatre extraescolar a l’escola perquè m’aniria bé. I els meus pares m’hi van apuntar. Anava fent fins que vaig dir: – ja en tinc prou del pati del “cole”!-, i els meus pares van mirar què més hi havia a Sabadell per fer teatre. Em van apuntar a la llista d’espera de La Faràndula i del Centre Sant Vicenç. I, per amistats o pel que fos, vaig acabar al Centre. Continua llegint