Racó de receptes: cuixa de xai al forn

En aquesta ocasió he triat el xai. La meva història culinària amb aquest tipus de carn es limitava a les costelles i mitjanes a la planxa. Però la Glòria Sanjuan, una de les millors expertes en carnisseria del Mercat Central de Sabadell, em va convèncer per anar més enllà i sortir de l’atzucac. M’he posat als fogons i he cuinat una de les seves receptes: cuixa de xai al forn. Continua llegint

Anuncis

Racó de receptes: dinar del Liceu

Dinar del Liceu

Dinar del Liceu

Segurament és un nom massa glamurós per un plat senzillet i molt fàcil de fer, però tot té la seva història: resulta que aquest és l’àpat que preparava la mare els dies que jo tenia exàmen de la carrera de piano al Liceu. Amb els anys, el bacallà amb patates i ou dur va quedar batejat.

Feia anys que no el cuinava i avui he decidit posar a prova la memòria. He fet alguns canvis respecte de la recepta original per adequar-la als gustos de la meva gent. El resultat ha estat excel·lent. Us explico com es fa: Continua llegint

Una de postres: tronc de Cap d’Any

La nit de Cap d’Any és un d’aquells moments que inviten a tornar a posar a prova el nostre estómac. A mi, el pas cap al 2014 em va agafar amb ganes de xocolata. Vaig recordar que un dels postres típics d’aquestes dates és el Tronc de Nadal o de Cap d’Any. Una amiga em va comentar que no coneixia aquesta delícia llaminera i vaig decidir de fer-ne un.

tronc nevat de Cap d'AnyEl primer pas, buscar per internet i als diversos llibres de cuina que corren per casa, com sempre que es desperta el cuquet cuiner que porto dins. Cada vegada que tinc un “atac de fogons”, m’agrada consultar receptes diverses d’allò que vull fer i agafar el que més m’agrada de cadascuna, de manera que neix una recepta adaptada als meus gustos. Continua llegint

Descobrint el Wagyu

He descobert una nova delicatessen gastronòmica que desconeixia. L’entrecot de bou Wagyu és una d’aquelles alegries que una només es pot permetre de tant en tant, perquè té un preu força prohibitiu, però que val la pena tastar. M’en va parlar l’Àlex, carnisser de les parades Santmartí parada Santmarti del mercat Central de Sabadell.

Wagyu significa, literalment, bou japonès. Es crien en zones rurals del Japó. La denominació de Kobe té el seu origen en el port d’aquesta coneguda ciutat nipona. És des d’on es distribueix aquesta preuada carn a tot el món. Actualment només hi ha unes 300 granges que crien el bou de Kobe. La criança reporta grans beneficis però és molt complicada i cara.

Interessada per aquesta varietat de carn, present en les cartes d’alguns dels restaurants de més prestigi, he descobert que els wagyu són tractats a la granja com a vaques sagrades. Els alimenten de forma completament natural, pastant en extenses praderies,  també els donen cereals i, alerta, cervesa!! A més, els cuidadors, per evitar possibles situacions d’estrès i mantenir-los en “l’esperit zen” que requereix el seu creixement, també els dispensen llargues sessions de massatge al llom i a les potes. Massatges que sovint els fan amb sake, el licor japonès.130325-entrecot wagyu Diuen els entesos que això fa que la carn quedi perfumada. Si sabessin que es troben en un atzucac i que són tant ben tractats per acabar en una graella…!!! El resultat és una carn extremadament gustosa, fina al paladar i d’aspecte marmori, semblant al del bon pernil serrà, amb petites vetes de greix espurnejant el magre de la carn.

Menjar-ne és una delícia. Delicada i tendríssima, la carn es separa gairebé sense notar el tacte del ganivet. I, com el bon pernil, no cal grans salses ni amaniments. Oli d’oliva i una mica de flor de sal. El resultat és exquisit.

Però trobar autèntic bou wagyu japonès actualment és pràcticament impossible. Les autoritats nipones van tancar fronteres a l’exportació després de l’accident nuclear de fukushima. El wagyu que ens arriba a mercats i restaurants occidentals prové dels Estats Units, Austràlia o Nova Zelanda, que és d’on procedeix el que he tastat jo. Tret del sake, el tracte que dispensen als bous és igual de sofisticat i, tot i no haver tastat l’original japonès, el de les antípodes és igualment recomenable.

Una recepta: pollastre amb mango

La cuina s’ha convertit en una de les meves aficions ara que, malauradament, m’he quedat sense feina. I quan tens temps, pots dedicar una estona a pensar en preparar plats diferents dels que podríem anomenar “quotidians” i que et permeten fer provatures amb diferents ingredients i sabors. M’encanta la fruita, i em fascina la quantitat de receptes diferents que es poden fer agafant el pollastre com base. Doncs som-hi!  Continua llegint