Racó de cuina: pularda amb magranes i peres

Diuen que el Nadal és època de tradicions, sobretot a la cuina. No hi estic d’acord. M’agrada la sopa de galets, la carn d’olla, el pollastre amb panses i pinyons i els canelons, però em ve més de gust sorprendre els invitats amb algun plat que no hagin tastat i sorprendre’m a mi mateixa cuinant alguna cosa nova.

pularda_magrana_pera_elracodelamontsepcreusEn aquesta ocasió, orientada com sempre per la meva “pollastrera de capçalera”, la Cesca de Sanmartí 1850, vaig escollir de cuinar una pularda francesa amb magranes i peres. És una recepta que, segons em van explicar a la parada del Mercat Central de Sabadell,  habitualment es fa amb ànec, però els ingredients van bé per a totes les bèsties amb ploma. Continua llegint

Racó de receptes: cuixa de xai al forn

En aquesta ocasió he triat el xai. La meva història culinària amb aquest tipus de carn es limitava a les costelles i mitjanes a la planxa. Però la Glòria Sanjuan, una de les millors expertes en carnisseria del Mercat Central de Sabadell, em va convèncer per anar més enllà i sortir de l’atzucac. M’he posat als fogons i he cuinat una de les seves receptes: cuixa de xai al forn. Continua llegint

Saballut, el pa de Sabadell

El Saballut. El nou pa de Sabadell

El Saballut. El nou pa de Sabadell

El forn Gotés de Sabadell ha creat el Saballut. Es tracta d’un panet elaborat amb ceba caramel·litzada, farines de blat i de cigró, i cuit al forn de llenya.

Em sento molt propera al món del pa artesanal. Com sabeu, soc filla de forner i l’olor que desprèn l’obrador em transporta al racó de la memòria de la meva infantesa. Continua llegint

Racó de receptes: dinar del Liceu

Dinar del Liceu

Dinar del Liceu

Segurament és un nom massa glamurós per un plat senzillet i molt fàcil de fer, però tot té la seva història: resulta que aquest és l’àpat que preparava la mare els dies que jo tenia exàmen de la carrera de piano al Liceu. Amb els anys, el bacallà amb patates i ou dur va quedar batejat.

Feia anys que no el cuinava i avui he decidit posar a prova la memòria. He fet alguns canvis respecte de la recepta original per adequar-la als gustos de la meva gent. El resultat ha estat excel·lent. Us explico com es fa: Continua llegint

Menjar bo i sà és senzill amb les receptes de la Montsepcreus

Racó de receptes: conill amb xampinyons

M’agrada el conill. És una de les meves carns preferides. Lleugera, amb poc greix i fàcil de cuinar. A més, el trobo assequible a la butxaca. Sempre el compro a la parada Sanmartí al Mercat Central de Sabadell. Cada setmana tenen ofertes i, en temps difícils com l’actual, s’agraeixen.

recepta de conill

Una recepta senzilla de la Montsepcreus

Però últimament m’he adonat que estic poc creativa a la cuina. El conill, sempre el faig de la mateixa manera. El que en dic “conill abandonat”. És tant senzill! El poses a la safata del forn amb una mica de sal, oli i unes branquetes de romaní o farigola i esperes que estigui cuit. Queda molt bo, però és poc imaginatiu.

Avui, per sortir de l’atzucac, he decidit improvisar un plat nou: conill amb xampinyons. Continua llegint

Una de postres: tronc de Cap d’Any

La nit de Cap d’Any és un d’aquells moments que inviten a tornar a posar a prova el nostre estómac. A mi, el pas cap al 2014 em va agafar amb ganes de xocolata. Vaig recordar que un dels postres típics d’aquestes dates és el Tronc de Nadal o de Cap d’Any. Una amiga em va comentar que no coneixia aquesta delícia llaminera i vaig decidir de fer-ne un.

tronc nevat de Cap d'AnyEl primer pas, buscar per internet i als diversos llibres de cuina que corren per casa, com sempre que es desperta el cuquet cuiner que porto dins. Cada vegada que tinc un “atac de fogons”, m’agrada consultar receptes diverses d’allò que vull fer i agafar el que més m’agrada de cadascuna, de manera que neix una recepta adaptada als meus gustos. Continua llegint

Descobrint el Wagyu

He descobert una nova delicatessen gastronòmica que desconeixia. L’entrecot de bou Wagyu és una d’aquelles alegries que una només es pot permetre de tant en tant, perquè té un preu força prohibitiu, però que val la pena tastar. M’en va parlar l’Àlex, carnisser de les parades Santmartí parada Santmarti del mercat Central de Sabadell.

Wagyu significa, literalment, bou japonès. Es crien en zones rurals del Japó. La denominació de Kobe té el seu origen en el port d’aquesta coneguda ciutat nipona. És des d’on es distribueix aquesta preuada carn a tot el món. Actualment només hi ha unes 300 granges que crien el bou de Kobe. La criança reporta grans beneficis però és molt complicada i cara.

Interessada per aquesta varietat de carn, present en les cartes d’alguns dels restaurants de més prestigi, he descobert que els wagyu són tractats a la granja com a vaques sagrades. Els alimenten de forma completament natural, pastant en extenses praderies,  també els donen cereals i, alerta, cervesa!! A més, els cuidadors, per evitar possibles situacions d’estrès i mantenir-los en “l’esperit zen” que requereix el seu creixement, també els dispensen llargues sessions de massatge al llom i a les potes. Massatges que sovint els fan amb sake, el licor japonès.130325-entrecot wagyu Diuen els entesos que això fa que la carn quedi perfumada. Si sabessin que es troben en un atzucac i que són tant ben tractats per acabar en una graella…!!! El resultat és una carn extremadament gustosa, fina al paladar i d’aspecte marmori, semblant al del bon pernil serrà, amb petites vetes de greix espurnejant el magre de la carn.

Menjar-ne és una delícia. Delicada i tendríssima, la carn es separa gairebé sense notar el tacte del ganivet. I, com el bon pernil, no cal grans salses ni amaniments. Oli d’oliva i una mica de flor de sal. El resultat és exquisit.

Però trobar autèntic bou wagyu japonès actualment és pràcticament impossible. Les autoritats nipones van tancar fronteres a l’exportació després de l’accident nuclear de fukushima. El wagyu que ens arriba a mercats i restaurants occidentals prové dels Estats Units, Austràlia o Nova Zelanda, que és d’on procedeix el que he tastat jo. Tret del sake, el tracte que dispensen als bous és igual de sofisticat i, tot i no haver tastat l’original japonès, el de les antípodes és igualment recomenable.