Creació artística per Sant Jordi

Bon recull el que ha fet AT Comunicació. M’agrada, sobretot perquè es veuen coses fetes fora de Barcelona. I si, estic d’acord en què Google hauria de prendre nota del fet que, Sant Jordi no és només patrimoni dels britànics. De fet, és més nostre que de ningú, per molt que el personatge hagués nascut a l’antiga Turquia i se l’hagi apropiat mig món.

Creació artística per Sant Jordi.

Captura de pantalla 2015-04-24 18.19.27

Anuncis

Los orígenes y etimología de la Pascua: siglos y siglos ANTES de Cristo

He llegit força sobre l’origen de la pasqua, la diferència de celebracions al llarg de la història,…. d’on ve la tradició anglosaxona dels ous i els conills, etc. Però avui he trobat un article que ho resumeix tot de manera senzilla i molt entenedora. Us el recomano:

Los orígenes y etimología de la Pascua: siglos y siglos ANTES de Cristo.

Galeria

GNU Terry Pratchett: viu per sempre a la xarxa

Avui m’he sentit molt inculta, en un atzucac literari. No coneixia aquest grandíssim escriptor i, quina llàstima, el descobreixo quan ja no hi és.

Soc gran fan de Tolkien i el seu univers de la terra mitjana. També he llegit tots els llibres d’en Tom Sharpe. Si, m’agrada la fantasia, la sornegueria i, sobretot, l’humor intel·ligent. Tant de bo m’hagués fixat en l’hilarant saga Discworld molt abans.

En tot cas, l’article d’AT Comunicació ens explica qui era i, també, l’original homenatge que han posat en marxa els seus fans.

GNU Terry Pratchet!!!

atcomunicacio

La mort del mític autor britànic, Terry Pratchett, ha generat un sentiment de tristor entre els milions de fans. Sabeu de qui parlem? Pratchett era, amb l’excepció de J.K.Rowling, l’escriptor anglès del segle XX més popular, amb un total de llibres venuts que supera els cinquanta milions d’exemplars. La literatura de fantasia, amb l’afegitó de tocs de ciència-ficció i d’un humor constant, eren els seus signes d’identitat. Especialment la saga Discworldtítol que escrivim en anglès perquè, curiosament, no se n’ha fet traducció al català.

Pratchett ha mort als 66 anys, després de lluitar contra l’alzheimer durant prop d’una dècada. Amb una imaginació espectacular, va crear un univers de personatges de fantasia que vivien en un món completament pla com un disc de vinil, suportat per quatre elefants que s’aguantaven drets en la closca d’una tortuga estelar anomenada Gran A’Tuin.

Per fer homenatge a aquest sir britànic, un grup de…

View original post 270 more words

Adéu mestre Barril

Avui m’he llevat amb la trista notícia de la mort d’en Joan Barril, el gran mestre Barril. M’he dedicat a llegir les ressenyes sobre la seva vida professional i, la majoria diuen que va començar la seva aventura radiofònica amb la R-pública a COMràdio i, posteriorment a Catalunya Ràdio. Això no és exactament així.

Foto de Viquipèdia

Foto de Viquipèdia

Durant més d’una dècada, en Joan va ser comentarista de la cadena SER. El podíem escoltar cada dia a l’Hoy por hoy del gran Iñaki Gabilondo i a Hora 25, que en aquell temps estava dirigit i presentat per un altre grandíssim periodista, Carlos Llamas. En Barril feia les seves intervencions radiofòniques des de Ràdio Barcelona que és on el vaig conèixer jo. Això va ser durant els anys 90. Amb ell vaig compartir feina durant els Jocs Olímpics i en una pila d’esdeveniments bons i dolents que es van produir durant aquella dècada. Continua llegint

És el Nadal, idiota!

L’altre dia vaig assistir, per motius professionals, a una conferència del soci-director d’Invenies i president de l’Observatori del tercer sector, Quim Sabater. Era el discurs introductori de la presentació del projecte d’Emprenedoria Social de Barcelona Activa.

Segons Quim Sabater, “qualsevol acció que posem en marxa, en la perspectiva de la creació econòmica, té conseqüències sobre nosaltres, sobre els altres i també sobre l’entorn”. Sabater explica que les empreses hauríen d’incorporar també l’ètica, les accions d’impacte social”. El consultor fa èmfasi en la contradicció sobre la que està construïda la societat actual: “resulta que hem de posar en marxa projectes d’emprenedoria social,de responsabilitat social quan això no hauria de ser el normal”. Segons Sabater encara vivim en una societat “poc responsable”.

Quim Sabater convida a introduir canvis per aconseguir una societat madura i responsable. En aquest sentit, Sabater comenta que “cal utilitzar de manera diferent la tecnologia, l’economia i el poder per aconseguir un canvi social que ens porti a organitzar la societat d’una altra manera”. Per Sabater, aquests canvis “segurament no canviaran l’equilibri mundial, però la nova organització té sentit perquè cal actuar amb una ètica que tingui en compte el futur. Som responsables de deixar un món millor. Si no ho fem, no hi haurà futur per una majoria de persones”. Quim Sabater va tancar la conferència posant un exemple quotidià: “el dia que no calgui que els autobusos tinguin seients reservats per a persones vulnerables, tindrem una societat responsable”.

Quan vaig sortir del local on es feia la conferència, em vaig trobar tots els reclams habituals de l’època que t’empenyen cap al consumisme compulsiu: llums de nadal, gent repartint futllets amb ofertes temptadores, munts de publicitat a la ràdio, la tele, a les tanques repartides per tota la ciutat, a les xarxes socials,… I mentre caminava cap a l’estació de trens em vaig creuar amb uns quants captaires, voluntaris que demanaven donacions per ONG’s diverses, cua en un menjador social i molta gent a les botigues comprant algunes coses necessàries i moltes d’innecessàries. Ja asseguda al tren de FGC, una noia embarassada discutia amb uns joves perquè la deixessin seure en un dels espais reservats mentre la resta de viatgers, alguns carregats de paquets, s’ho miraven amb indiferència. Vaig engegar la ràdio al meu smartphone i totes les tertúlies anaven del mateix tema: la discusió política sobre el procés d’independència. Al meu voltant, les converses anaven de gent que s’ha quedat sense feina, gent que n’ha trobat però amb unes condicions laborals ratllant l’esclavisme, i unes noies preocupades per si als novios els agradaria els vestits que s’havien comprat.

Quanta raó que té el mestre Sabater, vaig pensar, quan descriu la societat en la que vivim. És una autèntica bogeria incoherent! especialment en aquesta època de l’any en la que s’ens demana que siguem esplèndits amb els regals, solidaris amb els vulnerables, alegres perquè toca i pacients amb els mitjans de comunicació. Què ens està passant? vaig pensar, ah, és el Nadal, idiota!