Racó de cuina: pularda amb magranes i peres

Diuen que el Nadal és època de tradicions, sobretot a la cuina. No hi estic d’acord. M’agrada la sopa de galets, la carn d’olla, el pollastre amb panses i pinyons i els canelons, però em ve més de gust sorprendre els invitats amb algun plat que no hagin tastat i sorprendre’m a mi mateixa cuinant alguna cosa nova.

pularda_magrana_pera_elracodelamontsepcreusEn aquesta ocasió, orientada com sempre per la meva “pollastrera de capçalera”, la Cesca de Sanmartí 1850, vaig escollir de cuinar una pularda francesa amb magranes i peres. És una recepta que, segons em van explicar a la parada del Mercat Central de Sabadell,  habitualment es fa amb ànec, però els ingredients van bé per a totes les bèsties amb ploma.

Ingredients:

  • una pularda a talls (la més exquisita és la de Bresse, però l’economia no està com per pagar pollastre, per molt “delicatessen” que sigui, a preu de jabugo, per tant, en vaig comprar una més humil, la de Gers, però igualment de pagès i boníssima!)
  • 2 cebes
  • 4 pastanagues
  • la pell d’una llimona
  • 1 manadet d’herbes
  • una branca d’api
  • ½ got de vi ranci
  • 2 magranes grosses
  • 3 peres
  • ½ l de brou (si pot ser, fet a casa amb verdures, os de vedella i pollastre)
  • sal, pebre i oli d’oliva verge

Preparació:

pularda_ingredients 1_elracodelamontsepcreus

Adobem els talls de pularda amb sal i pebre i els posem a rostir amb una mica d’oli . Quan estan enrossits, hi afegim les cebes i les pastanagues tallades, la pell de la llimona, la branca d’api i les herbes.

Al cap d’una estona, afegim el vi ranci i, al cap d’uns 10 minuts, els grans de *magrana i el brou. Deixem coure la barreja a foc ben baix fins que estigui cuit. Sabrem que ja està quan la ceba està torradeta i la pastanaga s’ha “begut” el brou i es comença a desfer.

Tot seguit, treiem el tall de la cassola. Treiem també la pell de llimona, les herbes i la ceba (treure la ceba és opcional. Jo ho faig perquè no m’agrada massa).  Triturem la resta d’ingredients (magrana i pastanaga aromatizades) amb la batedora fins que quedi una salsa fina. pularda_magrana_peres_elracodelamontsepcreus

Pelem les peres i les tallem a grills. Posem una paella al foc amb una miqueta d’oli d’oliva verge i saltegem els grills de pera fins que comencen a canviar de color blanc a daurat. Tornem a posar els talls de pularda a la cassola barrejats amb la salsa i els trossos de pera. Ho deixem coure tot junt uns 10 minuts més, i ja està.

Un plat excel·lent! La carn de pularda es desfeia a la boca. La barreja de sabors, acompanyada d’un bon vi negre català (de les terres de Lleida) va ser un èxit. Tothom content i la cuinera més que satisfeta. Què més es pot demanar per Nadal?

Us animo a provar aquesta recepta. Realment val la pena.

*truquillo per pelar la magrana:

Ara em direu tots/es que ja ho sabíeu, però com que m’he trobat més d’una que diu que li fa mandra menjar magrana perquè és molt pesat pelar-la, us explico com ho fem a casa perquè pogueu sortir de l’atzucac. Es tracta d’un d’aquells aprenentatges que ha anat passant de generació en generació a la família Creus (la de la meva mare, àvia, besàvia,…).

Art_pelant_magrana_elracodelamontsepcreusTallem la magrana pel mig com fem amb els tomàquets per sucar pa (deixant cap i cul a banda i banda). Posem mitja magrana de cap per avall damunt la mà i li donem cops secs a la pell amb una mà de morter. Veureu com van caient els grans ràpidament. En pocs minuts tindreu la magrana desgranada i llesta per cuinar, adobar o el que sigui.

Bon profit!

Anuncis