És el Nadal, idiota!

L’altre dia vaig assistir, per motius professionals, a una conferència del soci-director d’Invenies i president de l’Observatori del tercer sector, Quim Sabater. Era el discurs introductori de la presentació del projecte d’Emprenedoria Social de Barcelona Activa.

Segons Quim Sabater, “qualsevol acció que posem en marxa, en la perspectiva de la creació econòmica, té conseqüències sobre nosaltres, sobre els altres i també sobre l’entorn”. Sabater explica que les empreses hauríen d’incorporar també l’ètica, les accions d’impacte social”. El consultor fa èmfasi en la contradicció sobre la que està construïda la societat actual: “resulta que hem de posar en marxa projectes d’emprenedoria social,de responsabilitat social quan això no hauria de ser el normal”. Segons Sabater encara vivim en una societat “poc responsable”.

Quim Sabater convida a introduir canvis per aconseguir una societat madura i responsable. En aquest sentit, Sabater comenta que “cal utilitzar de manera diferent la tecnologia, l’economia i el poder per aconseguir un canvi social que ens porti a organitzar la societat d’una altra manera”. Per Sabater, aquests canvis “segurament no canviaran l’equilibri mundial, però la nova organització té sentit perquè cal actuar amb una ètica que tingui en compte el futur. Som responsables de deixar un món millor. Si no ho fem, no hi haurà futur per una majoria de persones”. Quim Sabater va tancar la conferència posant un exemple quotidià: “el dia que no calgui que els autobusos tinguin seients reservats per a persones vulnerables, tindrem una societat responsable”.

Quan vaig sortir del local on es feia la conferència, em vaig trobar tots els reclams habituals de l’època que t’empenyen cap al consumisme compulsiu: llums de nadal, gent repartint futllets amb ofertes temptadores, munts de publicitat a la ràdio, la tele, a les tanques repartides per tota la ciutat, a les xarxes socials,… I mentre caminava cap a l’estació de trens em vaig creuar amb uns quants captaires, voluntaris que demanaven donacions per ONG’s diverses, cua en un menjador social i molta gent a les botigues comprant algunes coses necessàries i moltes d’innecessàries. Ja asseguda al tren de FGC, una noia embarassada discutia amb uns joves perquè la deixessin seure en un dels espais reservats mentre la resta de viatgers, alguns carregats de paquets, s’ho miraven amb indiferència. Vaig engegar la ràdio al meu smartphone i totes les tertúlies anaven del mateix tema: la discusió política sobre el procés d’independència. Al meu voltant, les converses anaven de gent que s’ha quedat sense feina, gent que n’ha trobat però amb unes condicions laborals ratllant l’esclavisme, i unes noies preocupades per si als novios els agradaria els vestits que s’havien comprat.

Quanta raó que té el mestre Sabater, vaig pensar, quan descriu la societat en la que vivim. És una autèntica bogeria incoherent! especialment en aquesta època de l’any en la que s’ens demana que siguem esplèndits amb els regals, solidaris amb els vulnerables, alegres perquè toca i pacients amb els mitjans de comunicació. Què ens està passant? vaig pensar, ah, és el Nadal, idiota!

Anuncis