Una de postres: tronc de Cap d’Any

La nit de Cap d’Any és un d’aquells moments que inviten a tornar a posar a prova el nostre estómac. A mi, el pas cap al 2014 em va agafar amb ganes de xocolata. Vaig recordar que un dels postres típics d’aquestes dates és el Tronc de Nadal o de Cap d’Any. Una amiga em va comentar que no coneixia aquesta delícia llaminera i vaig decidir de fer-ne un.

tronc nevat de Cap d'AnyEl primer pas, buscar per internet i als diversos llibres de cuina que corren per casa, com sempre que es desperta el cuquet cuiner que porto dins. Cada vegada que tinc un “atac de fogons”, m’agrada consultar receptes diverses d’allò que vull fer i agafar el que més m’agrada de cadascuna, de manera que neix una recepta adaptada als meus gustos.

Els elements principals del Tronc de Cap d’Any són la trufa i les plaques de pa de pessic. Per fer la trufa, vaig seguir els bons consells de l’Albert Vilas al seu bloc, La cuina de sempre. De pa de pessic, ja n’he fet altres vegades amb els ingredients de la recepta del Corpus de la cuina catalana i sempre m’ha quedat prou bé, per tant, vaig repetir però sense posar-hi llevat perquè quedessin unes plaques ben finetes.

Elaboració: el primer pas, la trufa. 1/2 litre de nata per muntar i 550 gr. de xocolata per fondre. Sembla molta quantitat, però n’utilitzarem pel farcit i també per la cobertura. S’escalfa la nata i, quan arrenca el bull, hi afegim la xocolata trencada a trossets perquè fongui més de pressa. Un cop acabat el procés, el més important és contenir-se perquè l’aspecte i l’olor són tant espectaculars que costa no menjar-s’ho tot i deixar córrer la resta! Quan hem recobrat la compostura cuinera, aboquem la trufa dins un bol de vidre. Deixem que es refredi i el posem a la nevera unes quantes hores fins que s’endureixi.

la Montsepcreus preparant massa de pa de pessicBarregem els ingredients per fer les plaques de pa de pessic (4 ous, 125 gr. de sucre i 125 gr. de farina. En comptes de ratlladura de llimona, hi vaig afegir una mica de llet). Important: els ous els posem a parts: primer fem la mescla del sucre amb els rovells i la farina. Després, hi afegim les clares muntades perquè la massa quedi més esponjosa.

Preparem l’almívar. Els experts dels fogons recomanen fer-lo a casa, barrejant aigua, sucre i una mica de conyac, rom o altres “esperits”. A mi m’agrada aprofitar el suc dels pots de préssec en almívar. L’aroma de fruita és un afegit que trobo que lliga molt bé i, a més, sense alcohol.

Escalfem el forn a 250º. Estenem la massa damunt de paper pel forn col·locat a la safata. S’ha de repartir molt bé i que quedi una capa fineta. Ho enfornem, posant la safata ben amunt i utilitzant només el foc de dalt. En 4 o 5 minuts estarà cuita. Hem de vigilar que no es cremi però ha de quedar ben dauradeta.

Deixem refredar la placa de pa de pessic; retirem el paper de cuina i la girem, de manera que ens quedi a la vista la part la part de sota, la que tocava directament el paper, i retallem amb un ganivet les puntes perquè ens quedi de forma rectangular. Pintem la placa amb l’almívar perquè ens quedi més amorosa. ingredients a punt de la MontsepcreusAra ja podem anar treient la trufa de la nevera perquè es vagi temperant. 

El farcit: el fred de la nevera ens ha deixat la trufa totalment solidificada. Cal retornar-li la textura cremosa. Ho fem amassant-la amb les mans i escalfant-la a foc baix i vigilant que no es cremi el fons. Al cap d’uns minuts ja tornem a tenir una temptadora crema de xocolata que estenem pel damunt de la placa de pa de pessic.

Alerta que arriba un moment important: un cop tenim la trufa ben repartida, enrotllem la placa tot vigilant que no es trenqui. Com que estem fent un tronc, tallem un tros d’aquesta mena de braç de gitano per fer un parell o tres branques per fer més l’efecte que estem buscant, i les col·loquem damunt el tronc. La xocolata ens fa de “ciment” i no costa gens que quedin fixades al cos principal de la nostra petita obra d’art pastissera. Un tronc de xocolata fet per la Montsepcreus

Ara ja podem cobrir-ho tot amb la resta de la trufa. Ho deixem refredar a la nevera.

 

La decoració: Estic molt d’acord en què, la presentació és gairebé tant important com el contingut. Per tant, cal esmerar-se.

fondant de sucreLa imaginació de cadascú és lliure, però em va agradar tant la decoració de la recepta de La cuina de sempre , que vaig decidir imitar però amb variacions.  Vaig utilitzar massa fondant de color verd i de color vermell per simular una planta enfiladissa amb floretes. El toc final, una mica de sucre llustre per simular un arbre nevat.

Va quedar bonic i molt bo. Em va sobrar trufa. He pensat que preparé unes trufetes de fantasia. Tinc la idea però encara l’he de desenvolupar. Us ho explicaré en un altre post.

Anuncis